El que he vist avui

Això ho vaig escriure a la nit del dimarts 27 passat, després de l'emotiva cerimònia, i ho volia compartir:

Avui m'he llevat i he vist un dia esplèndid, ni un núvol al cel, un cel blau, i una llum brillant, un dia rialler. I també m'ha sorprès un mar totalment encalmat, com un llac, com aquells dies grisos just abans d'una tempesta, on es para tot, també el mar, però no, feia sol, i el mar reflexava barques, palangres, i tota la ciutat. He arribat i he vist un munt de gent, joves, grans, tots reunits per un motiu, acomiadar a la Laura com es mereixia. I he vist també un grup d'amics, els amics, els nostres amics, que en tot moment han estat donant suport i amor a qui més el necessitava, pendents de tot i de tothom, tristos, emocionats, contenint el plor quan es tractava d'ajudar, sempre al costat, sempre atents. Ha anat avançant el dia, i el sol no s'ha amagat. A l'inrevés, he vist com la llum cada cop era més càlida, ressaltant el verd de la muntanya que tant li agradava a la Laura. I he vist com ens ajuntàvem tots i cantàvem, i tocàvem instruments, i he vist somriures emocionats. I més tard, he vist com cada cop arribava més i més gent, i celebràvem la cerimònia de comiat més bonica que he vist a la vida. He vist com companys sortien a recordar, amb textos emotius. I he vist com una germana desfeta ha tret del més endins una força increíble, amor en estat pur, vencent l'emoció i donant a conèixer a tothom, ben fort, per si hi havia algun dubte, què és estimar a algú, donant-nos una lliçó a tots de força i amor, amb paraules que ens han quedat gravades a foc dins nostre i que crec que recordaré tota la vida, i que m'ajudaràn a entendre-la. He vist un xicot que tot i sofrir l'insofrible, ha tret força de no sé on i s'ha preocupat més dels altres que d'ell mateix, un home que molts no coneixíem, però que ens ha demostrat més en 24h que el que es pot explicar amb paraules. I hem cantat, hem cantat fort, què es pot demanar més que acomiadar-nos cantant, amb les persones més properes a la Laura a la guitarra, i centenars de persones cantant. Crec que he vist, com molta gent, a la Laura somrient-nos des de tots costats. I he arribat a casa, i he vist que el mar continuava calmat, com un absolut mirall! pensant "ahir estava molt mogut, i avui absolutament pla".