divendres, 30 d’abril del 2010

PER LA NOSTRA LAURA



¿On ets “pequeña saltamontes”?
Ah! Ja et veiem, al cel, saltant de muntanya en muntanya, escoltant “RauXa”, mentre els núvols et pentinen els cabells daurats, plantant a cada cim un somriure. ¿Que si creixeran bé? I tant!! Perquè segur que els cuidaràs amb tendresa i els regaràs amb aquells ingredients màgics que sempre portes a les butxaques: un polsim de vitalitat, una mica d’energia, 200g de força i la teva al·legria. Segur que els teus somriures es faran ben grans i tothom els recordarà!.
Eh!! Quedem un dia d’aquests no?¿!! I si fem un soparet tots junts!! Nosaltres portem les begudes, no et preocupis que no faltarà fanta de taronja...després demanen unes pizzes! una “4quesos” ja ho sabem, i tu t’encarregues de les postres!...mmm ja podem sentir l’olor a xocolata! Perquè què faríem sense una mica de dolçor en aquesta vida! Ah sí! i els cafès, un “te dels teus” molt calent, amb poca aigua i molta llet!.
I després què?! Segur que ens portes a fer un volt, travessant l’arc d’iris per damunt la mar, fins que trobem un lloc des d’on contemplar la posta de sol i cridar, ben fort, perquè tothom ens senti.

¡¡PURA VIDA!!

3 comentaris:

  1. Molts anims a la seva família i amics, els que l'hem conegut i compartit amb ella moltes coses mai la oblidarem, Laura sempre estaràs en els nostres cors, mai oblidarem el teu somriure i la teva forma de viure, tots t'estimem!!!!!

    ResponElimina
  2. Recordar és "tornar a passar pel cor". Sempre et recordaré Laura, perquè habites en una part de mi. Has marxat tan ràpid...hi ha tantes coses que ens queden per compartir. Et trobo a faltar, petita.

    ResponElimina
  3. Que alguien del grupo de Laura por favor me mande un email privado a jaimeguardia@hotmail.com. Conoci a Laura en Patagonia y quiero contactar con su hermana y amigos.
    Gracias,
    James

    ResponElimina