El desgel

Des del coll de Tancalaporta
fins al peu de Montserrat

bufa esquerp un torb gèlid,
que té corpreses i confoses

les ànimes que ara ploren
per què un dia varen riure amb tu,

des del Bagès
fins el Tarragonès,
passant per l'Argentina
i tants altres llocs més.

Però jo sé que un bon dia
arribarà el desgel:
al peu d'una olivera

arrancarà el batec
d'una papallona,
aixecarà el cap
un dragonet,
i entre vidalbes
i estepes
-del no res-
sortirà rabent
un vent de migjorn

-càlid i serè

com el vent del desert-
aixecant somriures
plens de bons moments,

impregnats

-per sempre més-

del teu alè.