PER LA NOSTRA LAURA

¿On ets “pequeña saltamontes”?
Ah! Ja et veiem, al cel, saltant de muntanya en muntanya, escoltant “RauXa”, mentre els núvols et pentinen els cabells daurats, plantant a cada cim un somriure. ¿Que si creixeran bé? I tant!! Perquè segur que els cuidaràs amb tendresa i els regaràs amb aquells ingredients màgics que sempre portes a les butxaques: un polsim de vitalitat, una mica d’energia, 200g de força i la teva al·legria. Segur que els teus somriures es faran ben grans i tothom els recordarà!.
Eh!! Quedem un dia d’aquests no?¿!! I si fem un soparet tots junts!! Nosaltres portem les begudes, no et preocupis que no faltarà fanta de taronja...després demanen unes pizzes! una “4quesos” ja ho sabem, i tu t’encarregues de les postres!...mmm ja podem sentir l’olor a xocolata! Perquè què faríem sense una mica de dolçor en aquesta vida! Ah sí! i els cafès, un “te dels teus” molt calent, amb poca aigua i molta llet!.
I després què?! Segur que ens portes a fer un volt, travessant l’arc d’iris per damunt la mar, fins que trobem un lloc des d’on contemplar la posta de sol i cridar, ben fort, perquè tothom ens senti.

¡¡PURA VIDA!!

El lloc on descanses

UN ARBRE PER A TU

En algun racó d'una muntanya, mirant cap amunt, hi creixerà un arbre. Contarà estrelles, sentirà el vent, s'escalfarà amb el sol, gaudirà del rogenc del sol ponent, de la privilegiada situació dels indrets elevats, saludarà caminants, distreurà la mirada perduda d'escaladors i farà somriure tristos cors.

En algun racó d'una muntanya, mirant cap amunt, hi creixerà una olivera, hi naixerà un nou món.

Recordant-te...

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

(Lluís Llach)