En record de la nostra companya

Laura Server

Va ser durant una ascenció a la Maladeta, dins d'un cicle hivernal que la Laura apareixia per primer cop al CAU. Entusiasta, divertida i d'esperit lliure, li somreia a la vida. En poc temps ja havia creat el seu grup, sortia constantment a la muntanya i demostrava sense voler-ne la seva increible qualitat humana i com a esportista. Ja era un motor per a molts. No massa més tard feia el pas de l'escalada esportiva, on deixate-la anar, cap a l'escalada clàssica, on ja costava seguir-la. Ràpidament es va voler implicar en el club, participant com a vocal durant uns anys. Més tard va anar aconseguint uns esquís de muntanya per substituir les seves tossudes raquetes de neu, i ja esquiava. Moltíssimes van ser les ascencions, escalades, travesses en les que va participar i organitzar, prop de casa a la seva estimada Montserrat, al Pirineu, als Alps: La Meije, Aiguille Verte, Gran Paradiso, Strahlhorn... fins a la muntanya en alçada dels Andes Bolivians, on va assolir la cota 6000 al Huayna Potosí, entre d'altres.

La seva inquietut viatgera la va portar a recorrer mig món, potser cercant la felicitat, potser simplement sent feliç de poder cercar. Costa Rica, Kenya, Tailandia, Senegal, Marroc, Bolivia, Argentina...

Va estudiar medicina, i pediatria era la seva especialitat. Era feliç ajudant als altres i així ho feia en el seu dia a dia a la feina i amb la gent del seu entorn, així com participant en projectes de cooperació al tercer món. S'avenia molt amb els nens, la nostra nena gran, injectant vitalitat, confiança i certa inocència a tothom que l'envoltava.

Els seus autèntics mèrits, però, van anar molt més lluny que qualsevol viatge o escalada. Tant lluny com la petjada inesborrable que a tantes persones ens deixa.

Un dia la Laura va marxar cap al més llarg viatge, i amb ell a es va endur bona part del nostre club, de tots nosaltres, dels que erem, dels que som i dels que vindran...

El CAU trist plora la seva pèrdua amb la seva família, amics, companys de corda, companys de vida.

Allà on el CAU vagi, als cims, a les valls, al sentir un cop d'aire fresc, al caliu d'un refugi gèlid, sota un sostre d'estrelles d'un vivac... seguirem portant els teus somnis sempre amb nosaltres. La teva energia, la teva alegria, la teva amistat, tot el que pas a pas vam construïr junts, ens acompanyarà sempre.

T'estimem,

Els teus amics del Club Alpí Universitari

"El meu cor persistirà allà on el meu cos no hi podrà tornar mai"