I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.
M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.
(Lluís Llach)
adeu, ocellet, adeu, maca, bonica... et portaré al meu cor, tota la vida... mai t´olvidaré.
ResponEliminaÁnimo a todos los amigos y allegados de Laura para que manejen la pena con suficiente fuerza para no dejarla crecer más allá de los
ResponEliminalímites saludables del desahogo apacible y sereno.
El 3 de febrero de este año perdí una parte de mi vida en condiciones similares a las de Laura y entendí que el vacío producido por quien se ha marchado para no volver, únicamente se puede rellenar con el bajage que conforman los recuerdos de las vivencias compartidas con ellos. Por esto conviene tener presente la importancia de vivir sin pereza la relación con nuestros seres queridos.
Ánimo y adelante.
Juan Manuel
Laura... mi stai insegnando tanto e ti ringrazio. resterai sempre con me e ci regalerai la tua forza per continuare a vivere come avresti fatto tu!
ResponEliminati voglio bene, tu hermanita italiana
Aquests dies se m'han fet increïblement lúcids tots els bons records que compartia amb tu de l'època del Cicle de muntanya hivernal i del Gran Paradiso...
ResponEliminaCom anyorava tornar-nos a retrobar tota la colla dels Alps quan jo estigués més en forma.... i ara ja no podrà ser.. :(
Aquí deixo una panoràmica que et vaig fer que m'encanta:
Panoràmica des del refugi Chivasso
Descansa en pau.
Molts ànims a la família, Joan i amics.
Marc
PD: Cada cop que escolto Rauxa o La vall del riu vermell, que la cantaves i deies que t'encantava, penso en tu.
és maquíssima aquesta cançó
ResponEliminaen aquests moment d'impotència, les poques coses que ajuden són els records de bons moments i somriures
Al llarga de la vida hi ha poques persones amb qui et sentis realment unida, que quan són lluny les sents a prop, que quan són a prop et fan sentir bé i que sempre disposen d'un somriure per encomanar-te per esvair les cabòries.
ResponEliminaTu has estat una d'aquestes persones, tu seràs sempre una d'aquestes persones...
Et trobo a faltar ekipo!!!
Laureta…
ResponEliminaFa més d’una setmana que no paro de recordar-te i el meu estat d’anim va des de la mes gran serenor a una tristessa nua i desesperant…
Sempre has estat propera i sempre m’has donat molta vida amb aquest somriure, aquesta llum en els ulls, en la teva ánima…
Gracies per ser-hi en tants moments al llarg d’aquests anys. Fins ara, fins sempre.
Un privilegi haver compartit amb tu, a estones, la vida
Laura...
ResponEliminaUna part de mi ha quedat amb tú.
Persones com tú fan que la vida sigui maravellosa.
Espero compartir aventures allà on ens trobem.