Des del coll de Tancalaporta
fins al peu de Montserrat
bufa esquerp un torb gèlid,fins al peu de Montserrat
que té corpreses i confoses
les ànimes que ara ploren
per què un dia varen riure amb tu,
per què un dia varen riure amb tu,
des del Bagès
fins el Tarragonès,
passant per l'Argentina
i tants altres llocs més.
Però jo sé que un bon dia
arribarà el desgel:
al peu d'una olivera
fins el Tarragonès,
passant per l'Argentina
i tants altres llocs més.
Però jo sé que un bon dia
arribarà el desgel:
al peu d'una olivera
arrancarà el batec
d'una papallona,
aixecarà el cap
un dragonet,
i entre vidalbes
i estepes
-del no res-
sortirà rabent
un vent de migjorn
-càlid i serèd'una papallona,
aixecarà el cap
un dragonet,
i entre vidalbes
i estepes
-del no res-
sortirà rabent
un vent de migjorn
com el vent del desert-
aixecant somriures
plens de bons moments,
aixecant somriures
plens de bons moments,
impregnats
-per sempre més-
del teu alè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada